Cooperació amb Pobles Indígenes

Les organitzacions de pobles indígenes, així com els moviments socials a Amèrica Llatina, són amplis i diversos. Les organitzacions indígenes no són homogènies i no es poden relacionar ni pensar des d’una mirada única, ja que apareixen sota una varietat de contextos i succeeixen en règims democràtics o autoritaris i en estats federals o centralitzats.

Des dels períodes colonials i postcolonials, els pobles indígenes es troben immersos en sistemes polítics aliens i externs, definits pels respectius estats. En aquests contextos, es segueixen produint diverses maneres d’opressió, marginació i exclusió que permeten l’apropiació de les seves terres ancestrals, l’extracció dels seus recursos naturals i la degradació del medi ambient.

 

 Enfront aquest context d’empobriment en un sentit ampli, des de finals dels anys vuitanta s’emfatitzen les reivindicacions i demandes dels pobles indígenes cap als seus respectius estats nacionals i cap a l’audiència internacional.

Considerem que la reivindicació de l’autonomia indígena representa una estratègia activa d’articulació per part dels pobles indígenes en relació als estats nacionals i als organismes internacionals ja que s’entén com un dret que els permet exercir les seves formes pròpies d’organització social, triar autogoverns, accedir als territoris i els seus recursos de forma col·lectiva, així com mantenir i difondre la seva pròpia cultura i organització política.