Jornades «Resistències i autonomia dels pobles indígenes. Connexions per a la defensa del territori»
[spacer height=”20px”]
Entre els mesos d’octubre i novembre de 2016 s’han celebrat a Catalunya les jornades «Resistències i autonomia dels pobles indígenes. Connexions per la defensa del territori» organitzades per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes en el marc del projecte «Apoderament de dones i joves indígenes a Guatemala i enfortiment d’organitzacions indígenes per l’exigibilitat de Drets i incidència en polítiques públiques a nivell local, regional i internacional», dins de l’activitat de «Encuentro Barcelona» finançat per l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament.
La idea central d’aquestes jornades ha estat generar un espai de diàleg i treball amb la participació directa de tres representants indígenes de Guatemala i Colòmbia, de representants polítics i tècnics de l’Administració catalana, i de membres de la societat civil i de l’àmbit universitari per tal d’establir aliances entre els territoris dels pobles originaris d’Abya Yala1 i el territori català. Els representants de les diferents organitzacions indígenes convidats a les jornades han estat: Domingo Hernández Ixcoy (fundador i coordinador de l’associació Maia Uk’U’X B’E,), Leonicia Pocop Saloj (directora de l’organització maia COINDI) i Aparicio Rios Hulia (membre del CRIC i coordinador de l’Àrea de Salud i de Medicines de la CENCOIC).
Amb aquest objectiu s’han realitzat diverses activitats als municipis de Barcelona, Girona, Cerdanyola del Vallès i Cardedeu, juntament amb la participació en la visita d’alguns dels projectes energètics transnacionals del nostre territori en el marc del Volt III2, entre els quals es trobava el Projecte Castor a Alcanar; el Polígon Nord de la Petroquímica del Camp de Tarragona i el complex químic Ercros a Flix. Al llarg de les jornades s’ha fet ressaltar la vinculació global entre els països a través de les empreses extractives, juntament amb la necessitat de crear espais de denúncia i suport internacional per tal de fer visible la cadena de responsabilitats que causen impactes mediambientals i socioculturals negatius.
Els representants indígenes han denunciat la presència militar en els seus territoris i les pràctiques corruptes dels governs estatals i del sector empresarial tant nacional com transnacional. Com a elements comuns als territoris indígenes, els tres convidats han assenyalat la criminalització, la repressió i la persecució dels opositors als plans dels governs i als interessos de les companyies sobre el territori. Tant a Colòmbia com a Guatemala, la repressió política i la criminalització són situacions freqüents que posen en risc la vida de les persones que estan al capdavant de les mobilitzacions per la defensa de la vida i el territori.
Per altra banda, tots els convidats han destacat que el suport i la pressió internacional de les organitzacions, les administracions públiques i els particulars ajuda a frenar l’assetjament i la criminalització de defensors i defensores del territori i d’aquells que participen en el processos de resistència. Per aquest motiu, en la reunió amb organitzacions socials, professors universitaris i tècnics de cooperació de la província de Girona es va, s’ha proposat la creació d’una Red de Apoyo Mutuo amb l’objectiu de compartir els casos i comunicats que arriben des d’Abya Yala i fer-ne difusió. També ha sorgit la proposta de recuperar els Comitès de Solidaritat amb dos propòsits: el primer, acompanyar i donar suport a les persones implicades en alguna lluita per la defensa de drets que estan rebent amenaces, i el segon, fer difusió de les denúncies i comunicats de casos de vulneració de drets.
Un dels altres elements que s’ha reiterat durant les jornades, és la necessitat de dur a terme accions formatives amb les persones que es troben en processos de defensa territorial. Els tres convidats han manifestat la pertinència de dur a terme accions formatives per tal de que tothom tingui coneixement dels seus drets, així com elements per reivindicar i denunciar els impactes negatius de les empreses transnacionals. En aquest sentit, la participació a les Escuelas de Formación Política1 pot ser un espai idoni per apoderar-nos com a subjectes de drets i fomentar l’organització entre els diferents col·lectius per tal d’impulsar accions per denunciar les situacions en que es donin vulneracions de drets.
Alhora, els tres convidats van remarcar que cal fer un èmfasis especial en la participació política de les dones en els espais de presa de decisió institucionals sobre polítiques públiques.
En el cas concret de Guatemala, el país s’ha caracteritzat per ser un dels llocs on històricament els homes han dominat tots els espais de participació, amb la qual cosa les dones n’han quedat excloses. Actualment les dones de Guatemala, especialment les indígenes, s’enfronten a diversos obstacles per assolir els seus drets de participació ciutadana i política, entesos com la presa de decisions sobre assumptes que afecten la vida, la comunitat, el municipi, el departament i el país.2
Amb relació als processos d’apoderament també es destaca el rescat de la gestió municipal dels territoris, que històricament ha estat en mans de terratinents, com és el cas dels resguardos indígenes de Colòmbia. Aquests resguardos són institucions legals originàries de l’època colonial, que es consideren de propietat col·lectiva, regits per uns estatuts autónoms i amb pràctiques i tradicions pròpies. Avui en dia, els pobles indígenes que els habiten segueixen lluitant per conservar la propietat col·lectiva sobre aquest territori com a unitat territorial i econòmica.
Per tal d’avançar cap al reconeixement de les sobiranies dels pobles, en el Conveni 169 de l’OIT i en la Declaració dels Drets del Pobles Indígenes de les Nacions Unides (2007) es reconeix l’obligatorietat dels Estats d’obtenir el Consentiment Lliure, Previ i Informat (CLPI) sobre totes les lleis, projectes, estratègies i infraestructures que afectin els seus territoris o les seves formes de vida i organització social. En el cas concret de Guatemala i Colòmbia, segons han
destacat els representants de les organitzacions indígenes convidats, el procediment per obtenir el CLPI s’articula a través de les consultes comunitàries promogudes per les mateixes organitzacions indígenes. En aquest sentit, s’ha remarcat que el propòsit de fer una consulta comunitària va més enllà d’obtenir el CLPI, ja que aquesta representa una oportunitat per enfortir les lluites socials i projectar el futur de les comunitats i del territori. Tot i que els pobles indígenes considerin les consultes comunitàries una oportunitat, els estat nacionals, construeixen models tancats de consultes ignorant el context específic en què es duen a terme per tal de desarticular els grups locals organitzats.
Al llarg de les jornades s’ha subratllat l’aprovació unànime per part del Parlament de Catalunya per la creació de del Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior, una proposta del Grup Català d’Empreses i Drets Humans1. L’objectiu d’aquest grup és fer un seguiment de les empreses catalanes instal·lades a l’estranger per tal de denunciar els casos en què es produeixin vulneracions de drets tant de la població local com del medi ambient.
Un altre espai on es fomenta la reflexió, el debat i la creació de propostes estratègiques impulsades pels pobles indígenes són les cimeres Indígenes. En aquests espais, en els quals hi participen organitzacions i persones indígenes del continent, s’analitzen les conjuntures i es defineixen les estratègies que marquen el full de ruta de les reivindicacions i les propostes impulsades dels pobles indígenes, com per exemple el rescat del concepte del bon viure o la construcció d’estats plurinacionals.
En el cas específic de Guatemala, per tal de fer presents les demandes dels pobles indígenes, la Coordinación y Convergencia Maya Waqib’ Kej2, de la que participa Domingo Hernández (Uk’ U’X B’e) ha elaborat una proposta que inclou els principals reptes polítics per a la fundació d’un Estat plurinacional a través de la reforma de la Constitució del país. Aquest document es va oferir al personal tècnic de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en una de les reunions programades en el marc d’aquestes jornades. Els àmbits d’acció que es proposen consten de set punts bàsics: 1) dret al territori, 2) participació política i autonomia, 3) desenvolupament del sistema jurídic dels pobles indígenes, 4) exercici ple de tots els drets, 5) desmercantilització i economia per la vida, 6) respecte i foment de la cultura dels pobles indígenes i 7) consideració de la relació de reciprocitat que s’estableix amb la Mare Terra segons la cosmovisió maia. La primera edició d’aquestes demandes es va presentar el 24 de novembre de 2015 en el Museo de la Universidad de San Carlos de Guatemala, a la ciutat capital. I el dia 9 d’agost de 2016, coincidint amb el Dia dels Pobles Indígenes, es va presentar als màxims responsables governamentals del país.
A mode de conclusió, aquestes jornades han estat una experiència més que ha posat de manifest la limitació del model polític econòmic actual, el qual limita l’autonomia dels pobles per decidir com volen viure i conviure amb el seu entorn. A través de les experiències de Domingo Hernández (Uk U’X B’E), Leonicia Popcop (COINDI) i Aparicio Rios (CRIC i CENCOIC) i dels seus processos de lluita, les jornades han aconseguit establir aliances entre organitzacions del territori català i organitzacions d’Abya Yala per tal de seguir avançant en la construcció d’una sobirania real dels pobles. En paraules de Domingo Hernández Ixcoy: “Si los empresarios y las grandes empresas globalizan la economía, nosotros debemos globalizar la resistència”.
A partir de les diverses reunions amb tècnics de cooperació i organitzacions de la societat civil, els representants indígenes van destacar la necessitat de configurar i treballar en xarxes internacionals de solidaritat i resistència. Així doncs, treballant localment per avançar cap a la transformació social dels models hegemònics neoliberals pot repercutir en un canvi de paradigma global. La suma de petites voluntats, oposicions i resistències a aquest model socioeconòmic, i les relacions de solidaritat entre els diversos moviments socials en lluita pot enfortir les organitzacions i a les persones defensores de drets humans generant sinergies positives per tal d’assolir els nostres objectius. Per la seva banda, les administracions públiques i les institucions, com a garants dels drets socials polítics i econòmics de la població, haurien de recolzar aquests processos i generar mecanismes per “evitar” la vulneració de drets. En aquest sentit, com a alterNativa, assumim el compromís ferm per seguir treballant conjuntament per la defensa i el reclam del compliment efectiu dels drets del pobles.
1 El nom d’Abya Yala és el concepte utilitzat actualment per les diferents organitzacions, comunitats i institucions indígenes i els representants d’aquestes per referir-se al seu territori continental. Abya Yala substitueix el terme Amèrica, com a símbol d’identitat i respecte envers la terra que habiten.
2 El Volt III és una iniciativa promoguda per la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) i altres entitats germanes per reflexionar sobre el model energètic a Catalunya, a l’Estat espanyol, a Europa i a nivell global, a través de la visita a diferents projectes energètics “controvertits” respecte als quals hi ha plataformes ciutadanes organitzades que s’hi oposen.
3 Més informació a: http://www.alternativa-ong.org/images/M_images/MemoActiv/altermemoria2014_2015_def.pdf, http://www.entrepueblos.org/files/18_escuela_politica_ep66_cas.pdf
4 Conclusions de «Diagnòstic participatiu amb l’equip tècnic, docents, dones i joves indígenes», realitzat per COINDI i a partir del qual s’ha elaborat l’Agenda de Mujeres de Sololá (2013).
5 Informe del Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior: http://www.lafede.cat/wp-content/uploads/2016/06/InformeAvEmp.pdf
6 «Demandas y propuestas políticas de los pueblos indígenas de Iximulew», link: http://www.copaeguatemala.org/pdf/informes/Demandas-y-Propuetas-Politicas-de-los-Pueblos-Indigenas-de-Iximulew-Nov-2015.pdf