V Trobada Internacional d’Escoles Indígenes de Formació Política. Equador

Amb les energies del cor del cel i del cor de la terra i l’esperit dels nostres avantpassats taytas i mames.

En els dies compresos entre el 13 i 17 de juny de l’any 2016, delegacions d’Escoles de Formació Política i d’organitzacions indígenes, així com de solidaritat internacional, totes elles procedents de Bolívia, Colòmbia, Guatemala i l’Estat espanyol, juntament amb organitzacions germanes equatorianes, ens hem reunit en la V Trobada Internacional d’Escoles Indígenes de Formació Política (EIFP) a la ciutat de Quito de l’Estat Plurinacional d’Equador.

Durant aquests cinc dies hem reflexionat, analitzat, aprofundit, caminat i teixit els nostres pensaments respecte a grans temes transversals en les nostres realitats i en els processos formatius que duem a terme, com són la defensa dels nostres territoris i dels recursos naturals, atacats avui per la megaminería, hidroelèctriques, madereres o un altre tipus d’empreses nacionals i internacionals de caràcter extractivista. També hem pogut parlar, i conèixer, sobre les alternatives econòmiques, polítiques i organitzatives possibles per enfrontar tanta violació dels nostres drets com a pobles.

Per tant de forma transversal, hem revisat la situació específica dels drets de les dones i les violències que sofrim, així com l’important rol en les nostres lluites comunes, les dels homes i dones indígenes, les dels pobles indígenes.

Per això, reafirmem en aquesta declaració la impostergable necessitat de seguir donant passos, de seguir avançant, igual que respecte als nostres pobles, no només en el reconeixement dels drets de les dones, sinó en el ple exercici dels mateixos per part de les nostres germanes. Solament això serà garantia d’avançar en els processos de descolonització que demandem, doncs aquests no seran reals sinó van acompanyats de processos veritables de despatriarcalizació.

Hem tingut l’oportunitat, també en aquests dies, de viatjar i conèixer la lluita i la resistència del poble de Intag enfront dels projectes de la megaminería. Una lluita que va iniciar en els anys noranta, pels quals pobles d’aquest territoris, pobles camperols i afro en la seva majoria, porten més de 20 anys de violència, criminalització, cooptació, i rebent tot tipus d’amenaces per defensar el territori i la vida.

DENUNCIEM QUE:

1.- El projecte capitalista dominant i neoliberal en el nostre continent, entre unes altres, s’ha traduït en un procés d’acumulació de riquesa i augment de la desigualtat fins a límits mai abans coneguts. Aquest projecte atempta directament contra els nostres territoris, vida, identitat i drets. La imposició d’aquest model de dominació aprofundeix el genocidi històric i sistemàtic practicat pels diferents models de dominació contra els nostres pobles. Això es tradueix en la ruptura d’estructures socials, polítiques i econòmiques mil·lenàries, així com exacerbant conflictes interns, atemptant contra la nostra cosmovisió i espoliant i destruint els nostres territoris. D’aquesta forma denunciem que el projecte capitalista dominant i neoliberal és un projecte de mort, de desolació i de violència en contra de les dones, homes i pobles indígenes.

2.- Respecte a la repressió i diferents formes de violència que vivim, denunciem que les més vulnerables són les comunitats així com les lideresas i líders conseqüents, tots ells per mantenir una postura ferma en la defensa de la Mare Terra i dels nostres territoris. I tots ells i elles per respondre únicament a les demandes i decisions de les seves comunitats. Reafirmem que les culpes possibles de les quals es vulgui acusar als nostres lideratges, són culpes de les comunitats i pobles, doncs els primers no fan sinó actuar d’acord plenament amb el que acordem i manem de forma col·lectiva.

3.-Saludem la lluita estructural de més de 20 anys de resistència civil a Intag i les seves comunitats, i les altres lluites que es porten a cap al continent en contra dels projectes miners, que han significat persecució, amenaces i criminalització. Però, així mateix, volem saludar les estratègies que han desenvolupat les comunitats per mantenir la seva lluita de resistència en els camps econòmics i organitzatius amb iniciatives comunitàries productives i diverses altres en el plànol organitzatiu per ser vigilants en la defensa del territori i de l’aigua contra els megaprojectes com la mineria que es pretén desenvolupar en aquesta regió.

DECLAREM QUE:

1.- Les organitzacions socials i pobles indígenes aquí reunits, volem manifestar el nostre compromís amb el procés de construcció de nous espais, temps i territoris polítics, socials i econòmics com a alternativa al model dominant, que contemplin el reconeixement i exercici ple dels drets dels nostres pobles.

2.- Afirmem que no es pot postergar indefinidament l’exercici ple dels drets dels pobles indígenes al territori, l’autonomia i la identitat. Així mateix, tampoc es pot retardar la implementació d’altres models econòmics de reciprocitat i solidaritat, per a la construcció de societats justes, diverses i iguals, així com plenament despatriarcalizades i descolonitzades.

3.- Es confirma que al llarg del territori Abya Yala són les dones, en gran manera, les que encapçalen la lluita i la resistència dels nostres pobles davant aquestes situacions de vulnerabilitat dels drets humans individuals i col·lectius. Les dones són les defensores del territori i el motor de la lluita i la resistència, però també constatem que juntes, homes i dones, hem de seguir treballant pels drets de les dones, incloent el qüestionament no solament dels rols imposats des de l’exterior, sinó també els rols tradicionals que operen contra els drets de les nostres germanes.

4.- És urgent canviar aquesta societat patriarcal i masclista, partint dels nostres valors i principis com la dualitat i complementarietat, però amb un exercici autocrític d’aquests principis si fos necessari. Igualment, amb la revisió de les nostres pràctiques culturals i polítiques actuals, i la crítica profunda a la societat i sistema dominant.

5.- Ratifiquem la necessitat d’enfortir el procés despatriarcalizador dels nostres processos mentals, socials, però també polítics, històrics i culturals. Hem d’aprofundir amb processos d’alliberament individual i col·lectiu que ens permetin construir realment noves estructures justes, equitatives i solidàries entre les persones i entre els pobles.

6.- Partint de les experiències dels nostres ancestres, des de la formació de dones i homes, intergeneracional entre joves i adults, avancem en la construcció de models propis de formació on la participació plena de les dones i joves és imprescindible i on s’emfatitza en la necessitat de la formació de formadores i formadors i en la rèplica del coneixement compartit.

7.- Així mateix, en aquest context, reiterem que la comunicació indígena és un instrument vital per a la incidència política i la generació de noves consciències socials, polítiques i culturals, amb capacitat de sostenir i projectar tant en i des dels pobles indígenes com en i des de la societat en general cap a la construcció d’estats plurinacionals plens. Hem vist la importància de la comunicació i de governar els nostres propis mitjans i sistemes de comunicació i de generar estratègies de comunicació i d’incidència des d’una visió pròpia. 

8.- Veiem important que, a partir de la unitat, s’enforteixi la iniciativa de donar naixement d’un Tribunal Superior de Justícia Indígena a fi de comptar amb un instrument de referència pròpia en matèria de drets i incidència ètica i política des dels pobles indígenes. Tot això hi ha lentitud de Corts i Tribunals aliens als pobles indígenes, quan no desconeixement per part dels Estats sobre aquelles resolucions d’aquests quan van en detriment dels seus interessos i de les empreses transnacionals.

9.- Així mateix veiem molt necessari enfortir una Xarxa i Plataforma Virtual per entreteixir les Escoles de Formació, les seves pràctiques, metodologies i coneixements que ens permetin estar mes connectades i articulades i desenvolupar més iniciatives en conjunt.

10.- Finalment manifestem la nostra alegria i satisfacció perquè seguim avançant en els processos de formació emancipatoris i transformadors, com a aposta polític ideològica dels nostres pobles per una societat veritable i profundament justa, equitativa, digna i solidària, caminant cap al Sumak Camaña, Sumak Kawsay, Bia duanaita, Tz’ulb’il Naleb, utz’k’aslemal o Bon Viure.

DECLARACIÓ aprovada en consens per les i els participants de la V Trobada Internacional d’Escoles Indígenes de Formació Política a Quito, Estat Plurinacional d’Equador, en defensa dels Territoris i de la Vida plena, a 17 de juny de 2016,