Les Dones Indígenes el Dia Internacional de la Dona.

El Dia Internacional de la Dona, un dia que per nosaltres hauria d’estendre’s a cada segon de la nostra existència. Ara bé, aquesta celebració ens ha de servir per reflexionar i exigir més canvis respecte la situació de la dona en tot el planeta. No es tracta de celebrar el fet de ser dona, sinó de reivindicar uns drets que des de temps immemorials ens van ser arrabassats.

Des d’alternativa entenem que des del model de societat occidental s’ha generalitzat un model de “dona” que s’ha estès de forma global i que no ha tingut present la construcció que s’ha fet del gènere en diferents contextos històrics i socials. Per tant, si reconeixem els propis models de viure, fer i pensar dels pobles indígenes, estem reconeixent l’existència de diverses formes de conceptualitzar i viure el gènere diferents al model hegemònic.

Així doncs, entenem que el gènere i el paper de la dona és construït culturalment. D’aquesta forma, recolzem l’apoderament de les dones indígenes ja que, donis de diverses cosmovisions, accedeixen al compliment dels seus drets humans i col·lectius com a persones, pobles i dones.

Des de l’organització reconeixem i denunciem la representació estereotipada del gènere, la diversitat de les seves formes d’opressió i explotació, les manifestacions multidimensionales de les desigualtats implícites i la seva legitimació per un sistema patriarcal i etnocèntric.

Declaración II Cumbre Continental de Mujeres Indígenas del Abya Yala

 

Lluites feministes: descolonitzar i despatriarcalitzar
Lluites pel territori en defensa de la vida.

De la mateixa manera que sostenim que no existeix un únic model de dona o home, defensem i donem
suport a la diversitat de moviments feministes procedents del territori Abya Yala. Aquests moviments
sorgeixen per reinterpretar les realitats de la vida històrica i quotidiana de les dones en el món indígena i per tant, qüestionen el discurs homogeneïtzador del feminisme occidental, el qual, emfatitza el dret a la igualtat sense considerar els rols i els valors atribuïts a les dones dins les cosmovisions indígenes.

Des d’alterNativa defensem les lluites que plantegen les pròpies dones indígenes que no necessàriament convergeixen amb el feminisme occidental hegemònic. Lluites com el feminisme comunitari o el feminisme paritari indígena andí, els quals recuperen la memòria d’altres formes de fer feminisme, sorgeixen des de la col·lectivitat i des d’una cosmovisió pròpia donant valor a allò ancestral i simbòlic.

Des de les cosmovisions indígenes es reconeix el rol de les dones com a part fonamental per a la vida i la persistència dels pobles. També es descriu el territori com a mare terra, a la qual se li atorga un valor suprem com a generadora de vida i es respecta les seves necessitats, els seus ritmes, les seves influències. I es manté una posició de respecte i igualtat entre tots els éssers humans, atribuint a tots els éssers un valor consubstancial per a la reproducció de la vida material i social dels pobles, reconeixent la especificitat dins la globalitat.

Aquests són alguns els elements transversals que estructuren gran part de cosmovisions indígenes, pel
que no és casual doncs que les lluites feministes indígenes estiguin vinculades amb la defensa del territori, defensa de la mare terra i defensa de la pròpia identitat. Des de les organitzacions feministes indígenes es denuncia l’opressió econòmica, l’extracció dels recursos naturals, l’apropiació de terres i altres vulneracions de drets del territori. Així mateix per alguns feminismes indígenes, com el feminisme comunitari, els cossos de les dones són el primer territori a preservar.

D’altra banda, des d’aquestes corrents feministes es delimiten dos poders opressors, el sistema patriarcal i el sistema colonial. Es denuncien les formes de patriarcat originari ancestral i de patriarcat colonial. Es reclama la urgència de deconstruir aquests dos sistemes patriarcals amb l’objectiu que les dones siguin subjectes polítics, pensants i actuants des d’una visió de pensament emancipatori i alliberador.