Pronunciament Masacre al Cauca-Colòmbia des de les organitzacions de DDHH de l’Estat espanyol

Les organitzacions de l’Estat espanyol sotasignats, havent tingut coneixement dels fets esdevinguts durant el vespre del 29 d’octubre de 2019 al resguard indígena de Tacueyó (municipi de Toribío, departament del Cauca, Colòmbia), en el qual van ser assassinades cinc persones i ferides, almenys, altres sis; volem deixar constància del nostre repudi a tal acte, el qual forma part d’una estratègia d’eliminació sistemàtica de les autoritats indígenes del Nord del Cauca i una violació dels drets individuals i col·lectius de les comunitats indígenes que habiten el territori. A més, juntament amb les organitzacions indígenes, emmarquem aquesta massacre no sols com contra un resguard indígena, sinó com un atac directe contra els Plans de Vida dels pobles del Cauca en defensa dels seus territoris i models de vida alternatius al sistema dominant.

L’any 2018, set persones pertanyents al moviment indígena van ser assassinades al Nord del Cauca per grups armats il·legals. En el que va transcorregut del present any, el número ascendeix a catorze persones: nou guàrdies indígenes, un president de Junta d’Acció Comunal, una excoordinadora local del Programa Dona, un integrant del moviment juvenil i dues autoritats en exercici del Resguard de Tacueyó. Aquest 2019 s’han realitzat 10 atemptats a comuners de Tacueyó, contra els quals s’han emprat armes de llarg abast (fusells i granades).

Les persones assassinades i les ferides el dia d’ahir són Neehwesx (autoritats indígenes), kiwe thegnas (guàrdies indígenes, cuidadores i cuidadors del territori) i comuners que es trobaven exercint control del seu territori davant l’amenaça de gent armada. Aquests exercicis, pacífics i desarmats, es realitzen per a protegir els drets humans dels habitants del territori i per a preservar la pau. L’atac representa un més dels que es realitzen contra les i els defensors de drets humans a Colòmbia des de la signatura dels Acords de Pau, contra líders i lideresses indígenes, afrocolombianes, pageses, representants de moviments de dones i de joves i organitzacions de la societat civil que treballen en favor de la pau al Cauca i a tot el país.

Les organitzacions signants treballem en solidaritat amb les i els defensors de drets humans a Colòmbia i veiem amb creixent preocupació l’increment de la violència física i política contra ells, així com la impunitat en què es desenvolupa. Les xifres de persones assassinades i les amenaces sistemàtiques comencen a adquirir tints de genocidi, perquè es dirigeix a l’extermini físic d’un grup determinat de persones, les i els defensors de drets, que estan sent assassinats pel sol fet d’oposar-se a les dinàmiques violentes que es produeixen als diferents territoris. Sense oblidar el seu caràcter d’oposició als interessos econòmics dels qui estan darrere d’aquestes dinàmiques (oligarquies, dissidències, però també transnacionals)

En el cas de la massacre realitzada ahir, les persones atacades ho van ser per defensar els drets d’autonomia i territorials reconeguts als pobles indígenes per la Constitució colombiana i els tractats internacionals. En aquest sentit, els i les kiwe thegnas, juntament amb les autoritats indígenes (que són autoritats nacionals com els alcaldes, els governadors o els ministres) i les comunitats, realitzen una tasca preventiva, pacífica i de protecció, ho fan desarmats i només amb la paraula i la presència col·lectiva, per la qual cosa el crim perpetrat resulta especialment cruel i covard.

Volem també exigir al Govern colombià que acabi amb la impunitat de les diferents faccions que actuen als territoris de manera violenta, que ho faci des del respecte als drets humans i sense generar un nou conflicte armat en aquests territoris, que protegeixi a la població civil i a les autoritats indígenes com a autoritats nacionals. Les organitzacions indígenes han traslladat al Govern Nacional les amenaces contínues i aquest té coneixement del compliment d’aquestes amenaces. La seva inactivitat o la seva falta d’operativitat resulten alarmants. Però és necessari, i així ho sol·licitem, que compleixi les seves obligacions en coordinació i diàleg permanent amb les autoritats indígenes. I que ho faci en el marc del compliment dels Acords de Pau, no únicament amb accions puntuals, sinó amb una estratègia d’implementació dels mateixos decidida i compromesa. No fer-ho està generant una situació de crisi humanitària d’una gravetat alarmant.