Aquest 12 d’octubre #CinemaIndígena a Barcelona. Projecció ‘500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA’
[spacer height=”20px”]
En rebuig a la celebració del 12 d’octubre com a ‘Dia de la Hispanitat’ o ‘Dia de la Raça’ entre molts altres absurds, des d’alterNativa hem organitzat una sessió de projecció amb la pel·lícula ‘500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA’. El nostre objectiu és reivindicar una commemoració a les vícitimes indígenes del genocidi que va suposar l’arribada dels europeus a Abya Yala, i com a acte de resistència i memòria dels pobles originaris i les seves lluites al llarg de la història.
[spacer height=”20px”]
Fitxa tècnica
Títol original: 500 Years
Any: 2017
Durada: 105 min
Pais: Guatemala
Direcció: Pamela Yates
Fotografia: Melle van Essen
Productora: Skylight
Gènere: Documental
Repartiment: Irma Alicia Velásquez
Matilde Terraza Gallego
Daniel Pascual Hernández
Andrea Ixchíu Hernández
Julio Solórzano Foppo
[spacer height=”20px”]
Des d’un judici històric de genocidi fins al derrocament d’un president, “500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA” explica una extensa història sobre la creixent resistència que s’ha manifestat recentment a Guatemala a través de les accions i perspectives de la població indígena maia.
Aquest film doncs, narra la història èpica que va portar a Guatemala a un punt d’inflexió en la seva història: des del judici de genocidi del general Ríos Montt al moviment popular que va enderrocar al president Otto Pérez Molina. Els pobles indígenes de Guatemala no són aliens a l’opressió, els recents esdeveniments que van tenir lloc durant un difícil període de tres anys, han donat peu a que el seu moviment es trobi amb la protesta de la societat popular per acabar amb la corrupció.
Com a testimoni d’aquest moment en la història guatemalenca, 500 AÑOS documenta l’inici de la fi d’una cultura d’impunitat i una societat llesta per al canvi. Centrant-se en temes universals de justícia, racisme, poder i corrupció, aquest llargmetratge narra la història des de la perspectiva de la majoria de la població que és indígena maia, i les seves lluites per una democràcia real al país.
Irma Alicia, principal protagonista del film, exposa com a Guatemala, només tres dècades enrere, l’elit governant, va deslligar un fosc període de repressió i massacres, deixant 200.000 morts -la seva majoria indígenes-, i 45.000 artistes, intel·lectuals i activistes urbans desapareguts. Després de tretze anys de perseverança, finalment els i les supervivents Maies van portar a judici un dels principals arquitectes del genocidi, l’ex-dictador Efraín Ríos Montt.
“Este es un país que se levanta de las cenizas del genocidio y que aún vive con miedo.”
Irma Alicia Velásquez Nimatuj
[spacer height=”20px”]