Projecció “500 años. Vida en resistencia” el 26 de maig al Museu de les Cultures del Món, Barcelona.

Aquest 26 de maig 17:00h al Museu de les Cultures del Món (Barcelona) celebrem la presentació i projecció de la pel·lícula:

 

500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA

amb la participació d’ Irma Alicia Velásquez Niumatuj,

antropòloga i escriptora maia quiché.

 

 

Fitxa tècnica

Títol original: 500 Years
Any: 2017
Durada: 105 min
Pais: Guatemala
Direcció: Pamela Yates
Fotografia: Melle van Essen
Productora: Skylight
Gènere: Documental
Repartiment: Irma Alicia Velásquez
Matilde Terraza Gallego
Daniel Pascual Hernández
Andrea Ixchíu Hernández
Julio Solórzano Foppo

 

 

 

Des d’un judici històric de genocidi fins al derrocament d’un president, “500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA” explica una extensa història sobre la creixent resistència que s’ha manifestat recentment a Guatemala a través de les accions i perspectives de la població indígena maia.
Aquest film doncs, narra la història èpica que va portar a Guatemala a un punt d’inflexió en la seva història: des del judici de genocidi del general Ríos Montt al moviment popular que va enderrocar al president Otto Pérez Molina. Els pobles indígenes de Guatemala no són aliens a l’opressió, els recents esdeveniments que van tenir lloc durant un difícil període de tres anys, han donat peu a que el seu moviment es trobi amb la protesta de la societat popular per acabar amb la corrupció.

Com a testimoni d’aquest moment en la història guatemalenca, 500 AÑOS documenta l’inici de la fi d’una cultura d’impunitat i una societat llesta per al canvi. Centrant-se en temes universals de justícia, racisme, poder i corrupció, aquest llargmetratge narra la història des de la perspectiva de la majoria de la població que és indígena maia, i les seves lluites per una democràcia real al país.

 

“500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA”

al Museu de Cultures del Món

 

Desprès de la projecció al Museu de Cultures del Món de Barcelona, comptarem amb la ponència d’ IRMA ALICIA VELÁSQUEZ NIMATUJ, antropòloga i escriptora maia quiché, i principal protagonista del film.

Irma Alicia exposa com a Guatemala, només tres dècades enrere, l’elit governant, va deslligar un fosc període de repressió i massacres, deixant 200.000 morts -la seva majoria indígenes-, i 45.000 artistes, intel·lectuals i activistes urbans desapareguts. Després de tretze anys de perseverança, finalment els i les supervivents Maies van portar a judici un dels principals arquitectes del genocidi, l’ex-dictador Efraín Ríos Montt.

 

“Este es un país que se levanta de las cenizas del genocidio y que aún vive con miedo.”

 

Irma Alicia Velásquez Nimatuj

 
 
 
 
 
Quan Ríos Montt és declarat culpable com a resultat del judici, una visió momentània de l’esperança de justícia per Guatemala es restableix. Tot i això, deu dies més tard, sota pressió de l’elit política i empresarial, el Tribunal Constitucional anul·la el veredicte per una tecnicitat.
Malgrat el decebedor resultat del judici, algunes persones ho van viure com una petita i històricament improbable victòria per a la població indígena. L’activista Maia, Andrea Ixchíu, veu el judici com una crida a la unitat Maia enfront de noves amenaces, com ara el “genocidi de la terra” i les comunitats a mans de les indústries extractives internacionals recolzades per l’Estat guatemalenc.
 
Tal com Andrea Ixhú explica, el genocidi va ocasionar més que l’assassinat massiu de persones, l’exèrcit va robar vastes extensions de terra i va esborrar 626 comunitats indígenes de la faç de la terra. Avui dia, a les àrees exactes on es van perpetrar les massacres, les comunitats han estat reemplaçades per mega-projectes internacionals com a mines a cel obert o hidroelèctriques entre d’altres. En aquesta línia Irma Alicia exposa com, “Si el gobierno otorga todas las licencias que las compañías han solicitado, habrá una mina cada 100 kilómetros en Guatemala. Destruirá el país.”
500 años